[vc_row content_width=\u00bbgrid\u00bb triangle_shape=\u00bbno\u00bb css=\u00bb.vc_custom_1447677425868{padding-top: 70px !important;}\u00bb][vc_column offset=\u00bbvc_col-lg-9 vc_col-md-12″]\n
[\/vc_column_text][vc_empty_space height=\u00bb20px\u00bb][vc_column_text]Es tracta d’una modalitat de targeta de cr\u00e8dit que permet fer compres o disposicions en efectiu pagant-les a terminis. El que \u00e9s habitual \u00e9s pagar una quota fixa al mes que sol ser m\u00e9s aviat baixa, o tamb\u00e9 un percentatge del deute pendent.<\/p>\n
En el cas de les targetes revolving s’aplica un inter\u00e8s realment abusiu, m\u00e9s del 20% i fins i tot del 30%.<\/p>\n
Quan el T.A.E que l’Entitat Financera ens aplica supera el 20% estarem davant d’una targeta revolving.
\nEns encarreguem de redactar la reclamaci\u00f3 extrajudicial i presentar-la a l’Entitat Financera i de no obtenir resposta o una resposta insatisfact\u00f2ria, en aquest cas presentem una demanda davant dels Jutjats de Girona, Barcelona, \u200b\u200bRipoll, Olot, Figueres o Sta. Coloma de Farners sol\u00b7licitant la nul\u00b7litat del contracte d’aquest tipus de targetes de cr\u00e8dit i devoluci\u00f3 de l’exc\u00e9s d’interessos pagats.<\/p>\n
L’Audi\u00e8ncia Provincial de Girona estableix:<\/p>\n
\u00bb El recurrent considera que el cr\u00e8dit revolving que li va ser concedit per Banco Sygma entra dins de la previsi\u00f3 del primer inc\u00eds de l’art. 1 de la Llei de Repressi\u00f3 de l’usura perqu\u00e8 estableix un inter\u00e8s notablement superior al normal dels diners i manifestament desproporcionat en relaci\u00f3 amb les circumst\u00e0ncies del cas.<\/p>\n
La Sala considera que la sent\u00e8ncia recorreguda infringeix l’art. 1 de la Llei de repressi\u00f3 de la usura perqu\u00e8 l’operaci\u00f3 de cr\u00e8dit litigiosa s’ha de considerar usur\u00e0ria, ja que concorren els dos requisits legals esmentats.<\/p>\n
L’inter\u00e8s remuneratori estipulat va ser del 24,6% del TAE. At\u00e8s que conforme a l’art. 315, par\u00e0graf segon, del Codi de Comer\u00e7, \u00bb es considera inter\u00e8s tota prestaci\u00f3 pactada a favor del creditor \u00ab, el percentatge que s’ha de prendre en consideraci\u00f3 per determinar si l’inter\u00e8s \u00e9s notablement superior al normal dels diners no \u00e9s el nominal, sin\u00f3 la taxa anual equivalent (TAE), que es calcula prenent en consideraci\u00f3 qualssevol pagaments que el prestatari ha de fer al prestador per ra\u00f3 del pr\u00e9stec, d’acord amb uns est\u00e0ndards legalment predeterminats. Aquest extrem \u00e9s imprescindible (encara que no suficient per si mateix) perqu\u00e8 la cl\u00e0usula que estableix l’inter\u00e8s remuneratori pugui ser considerada transparent, ja que no nom\u00e9s permet con\u00e8ixer de manera m\u00e9s clara la c\u00e0rrega onerosa que per al prestatari o acreditat suposa realment l’operaci\u00f3, sin\u00f3 que a m\u00e9s permet una comparaci\u00f3 fiable amb els pr\u00e9stecs oferts per la compet\u00e8ncia.<\/p>\n
L’inter\u00e8s amb qu\u00e8 s’ha de fer la comparaci\u00f3 \u00e9s el \u00abnormal dels diners\u00bb. No es tracta, per tant, de comparar-lo amb l’inter\u00e8s legal dels diners, sin\u00f3 amb l’inter\u00e8s \u201cnormal o habitual, en concurr\u00e8ncia amb les circumst\u00e0ncies del cas i la llibertat existent en aquesta mat\u00e8ria\u201d (sent\u00e8ncia n\u00fam. 869\/2001, de 2 d’octubre). Per establir all\u00f2 que es considera \u00abinter\u00e8s normal\u00bb podeu acudir a les estad\u00edstiques que publica el Banc d’Espanya, prenent com a base la informaci\u00f3 que mensualment han de facilitar-vos les entitats de cr\u00e8dit sobre els tipus d’inter\u00e8s que apliquen a diverses modalitats d’operacions actives i passives (cr\u00e8dits i pr\u00e9stecs personals fins a un any i fins a tres anys, hipotecaris a m\u00e9s de tres anys, comptes corrents, comptes d\u2019estalvi, cessions temporals, etc.). Aquesta obligaci\u00f3 informativa de les entitats t\u00e9 l’origen en l’article 5.1 dels Estatuts del Sistema Europeu de Bancs Centrals i del Banc Central Europeu (BCE), que recull l’obligaci\u00f3 d’aquest \u00faltim, assistit pels bancs centrals nacionals, de recopilar la informaci\u00f3 estad\u00edstica necess\u00e0ria a trav\u00e9s dels agents econ\u00f2mics. Per aix\u00f2, el BCE va adoptar el Reglament (CE) n\u00fam. 63\/2002, de 20 de desembre de 2001, sobre estad\u00edstiques dels tipus d’inter\u00e8s que les institucions financeres monet\u00e0ries apliquen als dip\u00f2sits i als pr\u00e9stecs davant de les llars i de les societats no financeres; i a partir d’aqu\u00ed, el Banc d’Espanya, a trav\u00e9s del seu Circular 4\/2002, de 25 de juny, va donar el compliment obligat al contingut del Reglament, a fi de poder obtenir de les entitats de cr\u00e8dit la informaci\u00f3 sol\u00b7licitada.<\/p>\n
En el sup\u00f2sit objecte del recurs, la sent\u00e8ncia recorreguda va fixar com a fet acreditat que l’inter\u00e8s del 24,6% TAE amb prou feines superava el doble de l’inter\u00e8s mitj\u00e0 ordinari en les operacions de cr\u00e8dit al consum de l’\u00e8poca en qu\u00e8 es va concertar el contracte, cosa que , considera, no es pot titllar d’excessiu. La q\u00fcesti\u00f3 no \u00e9s tant si \u00e9s excessiu o no, com si \u00e9s \u00abnotablement superior al normal dels diners i manifestament desproporcionat amb les circumst\u00e0ncies del cas\u00bb, i aquesta Sala considera que una difer\u00e8ncia d’aquesta envergadura entre el TAE fixat en l’operaci\u00f3 i el inter\u00e8s mitj\u00e0 dels pr\u00e9stecs al consum en la data en qu\u00e8 va ser concertat permet considerar l’inter\u00e8s estipulat com a \u00abnotablement superior al normal del diner\u00bb.[\/vc_column_text][vc_empty_space height=\u00bb20px\u00bb]\n
\n\t