RECURS D’APEL·LACIÓ 949/2021-1

Secció núm. 01 Civil de I ‘Audiència Provincial de Girona de data 16 de novembre de 2021.

Al·lega la part recurrent que la restitució de les quantitats abonades en raó de la nul·litat de la clàusula de despeses (no impugna en el recurs aquesta declaració de nul·litat per abusivitat de la clàusula) estan sotmeses a un termini de prescripció, doncs cal distingir entre l’acció declarativa que postula en la demanda de la pretensió de restitució de les sumes abonades. Efectivament aquesta distinció la compartim. Però oblida un detall important la part recurrent: el dies a quo.
Efectivament existeix un termini màxim de 10 anys en la nostra legislació catalana (art. 121-20 del CCC) i si prenguéssim la data del contracte de préstec que es remunta al 2006, la restitució de quantitats podria haver prescrit. Però també cal tenir present l’article 121-23 del mateix CCC que regula el còmput del termini de reclamació fixant el dies a quo «s’inicia quan, nascuda i exercida la pretensió, da persona titular coneix o pot conèixer raonablement les circumstancies que la fonamenten i la persona contra la qual es pot exercir»
Aquest matís ja exclou que a l’any 2005 pogués conèixer raonablement que la clàusula era abusiva perquè això no s’ha pogut conèixer raonablement pel consumidor fins que no s’ha pronunciat el Tribunal Suprem en la seva sentència de 23.12.15, en la qual per primer cop i amb voluntat de fixar criteri jurisprudencial es decideix que Ia clàusula genèrica per Ia qual es pacta que totes les despeses del contracte aniran a càrrec del prestatari, sense tenir en compte en cada despesa quin ha estat el beneficiari o l’obligat per llei. Així doncs, el dies a quo cal fixar-lo en Ia sentencia indicada i el transcurs dels 10 anys de l’article 121-20 del CCC no havia transcorregut evidentment en interposar Ia demanda.
En conclusió, el motiu ha de ser rebutjat
1. DESESTIMEM el recurs d’apel·lació interposat per Ia representació processal de l´Entitat X
2. CONFIRMEM Ia Sentencia dictada pel Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 3 de Girona, en les actuacions de procediment ordinari (contractació -art. 249.1.5) NÚM. 299/2021 de les quals dimana aquests Rotlle.
Imposem el pagament a Ia part apel·lant de les costes causades en aquesta alçada.